El repte de Morats i Torrats desapareix de la festa major

El màxim punt de desacord, a banda de la restricció horària que imposa el consistori, és l’emplaçament dels concerts nocturns. Ja des de l’any passat Morats i Torrats reclamen la tornada al parc de Can Mulà, després que el 2009 les obres al cèntric espai obliguessin a traslladar els directes a Ca l’Estrada, a la Vinyota. De fet, Morats han explicat les seves argumentacions al grup facebook Volem tornar a fer la festa major al Centre de Mollet, que compta amb 1.269 adherits.

 

Els Morats consideren que l’Ajuntament “vol aconseguir que ningú organitzi res a Can Mulà” i, per això, “no muntaran escenari, sinó que prolongaran el de pedra” i l’horari general serà “fins a les 2 i excepcionalment fins a les 3 h”. A més, les colles lamenten des de fa temps la manca de poder de decisió que els hi atorga l’Ajuntament. “Pel que fa als grups que vénen, encara no hem pogut decidir res, ni si volem que torni a venir com a grup gran un que ja ha vingut”.

 

A més, la dilatació de les negociacions amb l’Ajuntament ha suposat que “moltes activitats s’hagin tirat enrere, perquè a principis de maig no sabíem res”, explica Ozaes i afegeix: “A dos mesos vista, no es pot muntar res”, afirmació que no comparteix Torrats.

 

 

L’estira i arronsa de les colles i l’Ajuntament s’havia de cloure amb la signatura d’un document en el qual s’establien horaris i l’alternança Can Mulà i Ca l’Estrada. Dijous, el regidor de Cultura, Dani Novo, tenia la intenció de posar-lo sobre la taula de les colles. Torrats assegura, segons “contactes informals”, que l’Ajuntament està disposat a acceptar “pràcticament totes les condicions”, i lamenta que Morats hagi “trencat la unitat d’acció”.

 

Ozaes, però, concloïa dimecres: “Som els primers afectats, però si les colles dinamitzadores no lluitem per un model de festa major digne, no ho farà ningú”. 

 

 

Morats, 5 - Torrats, 8. Aquest és el marcador resultant dels 15 anys de colles. El 1994 un grup de joves, davant la manca de participació, va impulsar el projecte tot fixant-se en el model granollerí de Blancs i Blaus. Els dos primers anys no van ser puntuables, però l’evolució de les colles va portar al fet que proves com la Garrinada, la Picada, l’Afartada i l’Estirada de Camió s’hagin convertit en tradició molletana.