La Diada se celebrarà sense canvis, tot i que s'hi vol "enfortir" la defensa de l'Estatut

“La senyera és el símbol que uneix tots els catalans i no n’exclou cap”. Així ho considerava el president Montilla dies abans de la manifestació històrica del 10 de juliol i així el citava el regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Mollet, Oriol López, en un intent fallit d’aconseguir que el ple s’adherís a la campanya Un país, una bandera, que promou que la senyera onegi sola amb motiu de l’Onze de Setembre.
ERC feia dos anys que, després de negatives constants del govern municipal a afegir-se a la campanya, demanava que fos l’estelada l’estandard que onegés a l’Ajuntament per la Diada. Enguany, però, un cop “trencat el pacte de l’Estatut, després de la resposta del 10 de juliol i de les paraules de Montilla”, López insistia en Un país, una bandera amb l’esperança de trencar una tònica mantinguda durant anys. La proposta d’Esquerra, però, es va rebatre amb una de l’equip de govern que, segons el portaveu de Convergència, Feliu Guillaumes, “recull el canvi sociològic que hi ha hagut a Catalunya”. La proposta que finalment es va aprovar, amb l’abstenció d’ERC i el PP per motius ben diferents, insisteix en l’acte “unitari” que anualment es fa al monument de Rafael Casanova i afegeix la voluntat “d’enfortir a la Diada, més que mai, la defensa de l’Estatut”.
La discussió conduïa a un debat sobre l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol, que el portaveu socialista Josep Garzón tancava amb un “cal una Constitució federal. És difícil modificar-la, però potser ha arribat el moment”.