publicitat
  publicitat

Diari de Mollet i Baix Vallès

Dimarts, 26 de setembre de 2017 05:37 h
Avui
15.6 º
H: 95.0 %
1.0 Km/h

publicitat


José Antonio Montero
Alcalde de Montornès del Vallès

"Assumim el cost de construir la nova escola perquè no podem esperar una Generalitat paralitzada"

"El ocupes de la Mina no han deteriorat la convivència ni la seguretat"
Divendres, 14.7.2017. 11:42 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant carregant

José Antonio Montero






–Quina valoració fas d’aquests dos primers anys de mandat? 

–No m’agrada deslligar la valoració de l’acció de govern de la situació social de Montornès i en aquest cas continua sent molt dolenta. Tot i que ha baixat, l’atur és molt alt. Ara bé, estic satisfet del compromís de l’Ajuntament amb les polítiques socials que han anat a més i que creiem que funcionen, perquè estem mantenint una cohesió social acceptable.

 

–Pel que fa a l’ocupació, quines accions teniu previstes tenint en compte que es comença a reactivar l’economia?

–Fins ara hem treballat molt els dispositius d’inserció laboral per a persones amb especial dificultat d’inserció, que creiem que han de continuar. La novetat és posar en marxa una taula pel desenvolupament amb el sector econòmic, que sigui un marc de treball permanent amb les indústries i el comerç per analitzar la situació, les demandes d’ocupació, que ens faciliti orientar la formació. Però també la millora de la col·laboració d’empreses amb l’activitat cultural i social del municipi, detectar necessitats de millora dels polígons… La resposta de les empreses és molt bona i el que falta és trobar els mecanismes de concreció i seguiment.

 

–Teniu polígons potents però que arrosseguen mancances, com la connexió a la fibra òptica.

–Cada vegada hi ha més sectors connectats i no hi ha la situació desastrosa de fa quatre o cinc anys, però és complex perquè no depèn de la nostra planificació. Els proveïdors han tingut moltes dificultats davant la resistència d’algunes grans empreses, una cosa que sorprèn. Però també hi ha qüestions com el manteniment, els paviments, la senyalització… sempre diem a les empreses que formen part del municipi i que ens ajudem mútuament pel desenvolupament del poble.

 

–Una de les novetats de l’acció de govern ha estat el Pla d’Actuació Municipal (PAM). Quin és el seu grau de compliment?

–Estem enllestint aquesta valoració. Valorem molt una eina com el PAM. En el primer mandat es va fer molta feina per respondre a les necessitats que la població tenia en aquells moments i per complir els compromisos del nostre programa, però no vam se capaços de planificar més en perspectiva. Volíem un document que fos una guia viva elaborada amb el diàleg ampli i actiu dels veïns i que ens permetés avaluar juntament amb la ciutadania, que ens exigís i fos transparent. Cal estimular la participació perquè el ciutadà es faci seus els projectes i que quan una cosa es faci al poble sigui mèrit de tothom, també de l’oposició.

 

–L’oposició, però, criticava el procés per poc participatiu...

–Sempre ens podem equivocar, però crec que partíem d’una certa confusió que potser no vam saber explicar. Nosaltres volíem que fos un procés obert d’igual manera a tothom, i l’oposició demanava com dues línies de treball, una per als veïns i una altra per als partits. No els dèiem que no participessin, sinó que era un procés tan obert que no calia aquesta especificitat. Crec que identificaven el PAM com una forma de projecció dels mèrits de govern i no tant com un procés honest i real d’elaboració de les polítiques municipals. 

 

–Un dels grans projectes és l’Escola Palau d’Ametlla. 

–Ja tenim el projecte aprovat pel ple i ja pot sortir a exposició pública i iniciar el procés de licitació. Abans de finals d’any la construcció podria començar, perquè l’escola pugui estar abans de l’estiu que ve i pugui començar el curs vinent.

 

–Quin cost tindrà l’escola per a l’Ajuntament?

–El cost de sortida és d’un quatre milions d’euros, però esperem que en la licitació es pugui reduir el cost un 20 o 25%.

 

–Aquesta és una competència de la Generalitat, però l’Ajuntament n’assumeix tot el cost… No hi ha cap compromís del Govern per finançar el projecte?

–N’assumim tot el cost, tot i que tenim l’esperança que un govern futur reconegui aquesta inversió de l’Ajuntament i la puguem recuperar, si no amb un equipament escolar amb un altre tipus d’equipament. En un municipi on econòmicament estem bé, havíem de fer aquesta inversió. No podíem esperar una Generalitat paralitzada que ja ens havia dit que l’escola no es faria en molts anys.

 

–L’oposició n’ha criticat la ubicació, al costat de la llera del riu.

–L’emplaçament ja ens el vam trobar perquè l’anterior govern va comprar els terrenys i ja els havia cedit a la Generalitat. Si hagués estat la nostra responsabilitat potser no haguéssim triat aquest lloc. A banda d’això, la ubicació comportava una sèrie de problemes, com la inundabilitat, que vam poder resoldre amb les alçades.

 

–Hi haurà també problemes de mobilitat perquè hi ha molta concentració d’equipaments. S’estan buscant alternatives?

–Estem estudiant la possibilitat de crear espais d’aparcament en  finques del voltant del centre de salut i en un espai que tenim de la brigada municipal. Però s’haurà de treballar amb les famílies perquè hi hagi un canvi d’hàbits d’accés a la zona. Millorarem l’aparcament sobretot pensant en els veïns de l’entorn; els que vinguem ens haurem d’acostumar a no aparcar a la porta dels equipaments.

 

–Fa un any es va crear una comissió amb gent gran pel trasllat del casal d’avis i la posada en marxa d’un centre de dia i una residència. S’ha avançat?

–Encara s’ha de discutir la ubicació del casal d’avis. Vam demanar un estudi de programació per estudiar la demanda i les possibles ubicacions. El casal d’avis és responsabilitat nostra, i pel que fa al centre de dia hi ha moltes possibilitats de trobar fórmules compartides amb la Generalitat.

 

–I la residència?

–La residència depèn d’una inversió de la Generalitat. Gràcies a una esmena introduïda per nosaltres, en el pressupost el Govern ja ens ha assignat 4 milions d’euros, però depenen de la disponibilitat pressupostària, per tant, es podrien quedar en no res.

 

–Amb tot, no ets gaire partidari del model de residència convencional, entre d’altres pel seu alt cost. Això s’ha concretat?

–No ho hem concretat. No és que no en sigui partidari, és que tinc interrogants. El col·lectiu de gent gran tampoc vol una residència amb places de 2.000 euros. A més, representa una gran inversió de 7 o 8 milions que l’Ajuntament no pot assumir si la Generalitat no hi participa, i més havent fet l’aposta per invertir en l’escola. Tard o d’hora la Generalitat haurà de fer una planificació d’equipaments per a gent gran com ja va fer amb els centres de salut. Hi ha d’haver un gran pla i anirà a un ritme marcat pels ajuntaments. Nosaltres volem estar en primera línea i disposats a aportar recursos, però no simplificar el debat a residencia sí o no. Per això ens plantegem que podria ser un servei d’un altre tipus. De fet, nosaltres ja fem molta atenció domiciliària, tenim menjador, reparació a domicilis…

 

–Una altra obra important és la del teatre municipal, que fa mesos que està aturada...

–En el procés de reforma de l’edifici vam trobar problemes estructurals que ens han obligat a canviar el projecte, però crec que hi sortirem guanyant, perquè guanyarem un equipament. (més informació)

 

–L’Ajuntament va comprar sis pisos per a la borsa pública d’habitatge i s’estan enllestint les obres dels primers. Quan es podran adjudicar?

–Estem en procés d’obres i s’està estudiant quins col·lectius prioritzarem (joves, discapacitats, gent gran) a les bases d’adjudicació. Aquest parc públic d’habitatge ens fa il·lusió, però això ho hauria d’estar fent o la comunitat autònoma o l’Estat. Prenem una posició activa davant les necessitats de la població amb el risc de generar frustació que això suposa, perquè tenim només sis pisos i no les dotzenes que es necessitarien.

 

–Teniu pensat comprar-ne més?

–Sí. Volem destinar una partida de 180.000 euros cada any de manera indefinida per anar adquirint pisos i adequar-los.

 

–Relacionat amb l’habitatge, Montornès té un problema amb les ocupacions?

–No diferent al de molts municipis. Un alt índex d’ocupacions és de famílies que no poden pagar la hipoteca i ocupen casa seva, i en molts d’aquests casos reben la solidaritat dels seus veïns. Això s’ha de distingir d’ocupacions vandàliques o de gent que vol comerciar i de les ocupacions que es van fer de les famílies de la Mina. 

 

–Aquestes famílies encara continuen a Montornès.

–Sí, són unes 35 o 40 persones d’una família extensa amb cinc o sis nuclis famliars que es troben al carrer Sagrera i al passatge Nou. Hem respost davant qualsevol requeriment dels veïns i hem mantingut el diàleg per garantir una bona convivència. Aquestes ocupacions no han incrementat els nivells de delinqüència ni hi ha hagut un deteriorament de la convivència i la seguretat.

 

–Es busquen alternatives?

–Hem demanat solucions a la Generalitat, però no arriben. No ens agraden aquestes ocupacions, però la gent ha de saber que no podem treure la gent d’un pis que està ocupant. 

 

–S’han reactivat dos projectes urbanístics importants, com el del Telègraf i Can Xec. Una de les principals preocupacions dels veïns és el cost. Hi ha acord? Hi haurà facilitats?

–Tothom té clar que s’ha d’urbanitzar i entenem que hi ha veïns que tenen dificultats per fer front a la despesa. Per això, estem estudiant amb l’oficina de recaptació de la Diputació com gestionar aquests cobraments per trobar fórmules de fraccionament. També treballem en un pla de seguiment social per si hi haguessin casos excepcionals que es puguessin acollir a certs ajuts.

 

–L’Ajuntament podria arribar a assumir part del cost?

–No, perquè legalment les urbanitzacions han de repercutir en els propietaris. Però no deixarem ningú sense un suport. Estudiarem cas a cas.

 

–Quina valoració feu de la municipalització del complex esportiu Les Vernedes? Hi ha hagut algunes queixes...

–La gestió pública ha estat una bona idea perquè garanteix sous de qualitat, inversió i bon manteniment de les instal·lacions. Sempre s’han de millorar coses i ja s’ha pensat en reorganitzar espais i estimular usos en horaris diferents, monitoratges amb pantalles… però no hi ha una previsió d’ampliació significativa de les instal·lacions. 

 

–Quina valoració fas dels grups de l’oposició?

–És comprensible que no facin passos per apropar-se a nosaltres perquè necessiten mantenir el seu paper com a oposició.

 

–Però creus que hi ha propostes alternatives?

–Crec que no gaire. No hi ha plantejaments de canvi de model. Estem predisposats a rebre propostes, però aquestes, d’una manera elaborada, no arriben. Això no és una crítica, és una constatació. Del que ens queixem és que es trasllada una imatge negativa del govern quan hem millorat moltíssim el tracte i la relació amb l’oposició. Som oberts, l’oposició està present a les juntes de govern, tenim un to molt distès de relació... L’oposició hauria de reconèixer el canvi que vam impulsar i participar-hi. Ens agradaria poder parlar més de tu a tu i trobar més coincidències amb els grups de l’esquerra. 

 

–Amb el canvi del cap de llista, la relació amb el PSC ha millorat?

–I tant. No era difícil perquè la situació amb l’anterior alcalde havia arribat a ser extrema, fora de qualsevol lògica política i institucional. La relació ara és de normalitat, perquè entenen que hi ha d’haver uns mínims d’educació i de lleialtat institucional.

 

–Et tornaràs a presentar?

–Sí que m’agradaria, tot i que serà una decisió col·lectiva. La dedicació a l’Ajuntament ha de ser limitada, però m’agradaria continuar el proper mandat.

 

–Quin paper tindrà l’Ajuntament si es fa el referèndum?

–Volem facilitar la participació, però institucionalment no comprometrem els funcionaris perquè no tenim la força jurídica. Tenim un ànim col·laborador i no ens situarem en el no preventiu d’altres forces, però exigim a la Generalitat que detalli de quina manera es farà, i això no ho fa. Pretenen situar les contradiccions en l’espai dels comuns i això no és just. 





lectures 287 lectures comentaris Cap comentari

publicitat



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

publicitat

publicitat





enquestes

Anireu a votar al referèndum de l'1-O?


  56%

  43%

  1%


Vots 603 vots   Comentaris 9

publicitat



giny



Llegir +






Llegir +


editorials 22.9.2017.
Per un futur sense amenaces
No fa gaire temps estaven en qüestió algunes de les llibertats nacionals d’aquest país. Ara ho estan ...






publicitat






Rep els titulars per correu electrònic
   
Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.







logo
una empresa del grup
logo


diari digital associat a
acpg
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.
  • amb el suport de
logo

logo

logo