publicitat
  publicitat

Diari de Mollet i Baix Vallès

Dimecres, 17 de gener de 2018 10:06 h
Avui
10.0 º
H: 76.0 %
2.0 Km/h

publicitat


Sergi Mingote
Alcalde de Parets del Vallès

“La Interpolar no passarà per Parets, el clam és unànime”

El servei públic i l’esport són les dues grans passions de Sergi Mingote, alcalde de Parets pel PSC des del maig de 2011. Vinculat al govern local des del 2003, en les darreres eleccions Mingote aconseguia millorar els resultats de 2011 i es quedava a un regidor de la majoria absoluta. Amb un primer tram del mandat amb un govern en minoria i una oposició bel·ligerant, no va ser fins l’abril de l’any passat que no va consolidar una majoria estable gràcies al pacte amb PDeCAT.
Divendres, 23.6.2017. 07:46 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant carregant







–Quina valoració fas d’aquests dos primers anys de mandat?
–Molt positiva. El Pla d’Acció Municipal (PAM) s’està executant a un grau més alt que el mandat passat i ja hi ha inversions que s’estan desenvolupant. També positiva perquè el contacte amb els veïns em diu que el que es viu a la sala de plens no té res a veure amb el pols del carrer.

–El PAM inclou molts projectes urbanístics, un dels quals l’acabament de l’avinguda Espanya. Esteu satisfets del resultat?
–Ha anat per fases. La primera fase ens va anar bé per veure què es necessitava i això ens ha servit per posar-ho en pràctica a la tercera.

–El carril bici ha portat molts problemes...
–Calia que el carril bici connectés amb l’estació perquè cada cop fos més usat i fos un espai més incòmode per als vehicles, que és el que es buscava. La proposta tècnica inicial amb lloses més grans no va acabar de funcionar perquè els vehicles rodats envaïen l’espai. Hem anat fent adaptacions que ens han permès acabar el carrer, i és una actuació que marca model de reurbanització per a altres indrets, com el Barri Antic.

–Precisament, la reforma del Barri Antic suposarà la pèrdua d’una cinquantena de llocs d’aparcament. S’ha donat alternativa?
–El problema més greu en la reurbanització del Barri Antic és l’aparcament i la mobilitat. Les opcions eren aparcament limitat o no aparcament, i s’havia de fer amb consens. El 99% dels veïns que van venir a la reunió van estar d’acord en sacrificar aquestes 54 places. Ara per ara les alternatives són les places que hi ha al complex esportiu, al Camp de les Peces, a Lluís Companys i coixins d’aparcament que es van fent a l’entorn per oxigenar.

–Quins són aquests coixins?
–Per exemple, ara plantegem la possibilitat d’ampliar aparcament a Lluís Companys, però encara no ho podem assegurar perquè seria en terrenys privats i s’han de fer convenis. Va quedar clar que hi ha places suficients per absorbir i va quedar clar quina era la voluntat dels veïns. Per sobre de tot tenen ganes que comencin les obres perquè fa temps que se’n parla, però fa anys el model no era prou madur. Ara, el grau de consens en el model del nucli antic és molt alt.

–Una obra important que no té tant consens, almenys de l’oposició, és el Sot d’en Barriques.
–Els projectes més importants per a l’equip de govern són els que tenen una oposició més frontal de la resta de partits. Aquest va ser un dels més valorats del nostre programa electoral perquè és un espai de cohesió i connexió que vol acabar d’eliminar la idea històrica de separació entre el Barri Antic i l’Eixample. Actualment, els usos que se’n fan tenen un problema de regulació, per exemple els gossos, la celebració d’esdeveniments en un espai no del tot adequat... És un tema estratègic perquè farà la funció de parc central, que generarà més cohesió al poble, un punt mig de connectivitat.

–La mateixa funció ha de complir l’espai per urbanitzar de l’antiga Bendix. Després de la bombolla immobiliària, us replantegeu la quantitat d’habitatges permesos, que eren més de 500?
–Hi ha un tema de drets i el replantejament no serà per part nostra, sinó que serà el mercat qui el definirà. Els drets dels propietaris són els que són, i el creixement a Parets és d’una expectativa baixa, a l’entorn dels 22.000 habitants. Estem parlant d’un termini de molts anys i tenim veïns amb fills que es volen quedar al poble, i alguns veuen la Bendix com a una oportunitat perquè s’hi preveu habitatge social.

–També ha de ser un espai de connexió...
–Hi veiem grans possibilitats en mobilitat, perquè obligarem que el primer que es desenvolupi sigui tota la urbanització que ens donarà la possibilitat d’una connexió alternativa a l’avinguda Catalunya, i això ens permetrà descongestionar el trànsit de l’avinguda. A més, en zones d’aquest tipus els espais comercials funcionen millor i ens permetrà potenciar el comerç de proximitat.

–El ple va aprovar una moció sobre Gallecs amb el suport de gran part de l’oposició. Com veieu el futur?
– No entenem perquè després de retirar les diverses mocions presentades per buscar el consens, Cs i Sumem s’abstinguessin. No entenem perquè no accepten el rebuig a la Interpolar i, a més, els veïns de Can Riera no volen entrar al PEIN.

–La resolució del Parlament sobre l’ampliació de la protecció de Gallecs deia que es fes una consulta als veïns...
–El procés de consulta ja s’ha fet i de manera unànime demanen el que recollim a la moció. No entenem a què respon el raonament de Sumem, que vol consultar tota la ciutadania. En això no hi estem d’acord. No m’agrada que s’omplin la boca de participació i quan es fa un procés i surt el que no els agrada ja no hi estan d’acord. Estic tranquil perquè crec que la Interpolar no hi passarà, el clam és unànime, i qui ho vulgui desenvolupar trobarà l’oposició frontal de l’Ajuntament i de tot el poble.

–En aquest cas estàs tranquil, què et fa estar intranquil?
–Els desequilibris, com ajudar aquelles persones que no tenen feina, els problemes reals que preocupen la gent. No poder donar-hi resposta des de l’administració local per la manca de competències i el poc marge de maniobra em genera impotència, i això ens pot fer perdre de vista quines han de ser les prioritats en la gestió local. Tenim clares que són educació, serveis socials i ocupació.

–Potser una altra preocupació és la neteja i l’incivisme? Perquè això sí que provoca queixes dels veïns...
–No crec que l’incivisme s’hagi generalitzat, però crec que els incívics estan més actius. També tenim un grau d’exigència més alt i solucionar segons quines actituds requereix un canvi cultural i d’educació. Ens preocupen les pintades, la crema de contenidors, el trencament de tanques a les zones de jocs... Hi ha joves que fan això i se’ls deté reiteradament, i acumulen fins a 50 comunicats, però el sistema judicial ha de canviar i adaptar-se a aquesta nova realitat, perquè si no donen solució el problema no l’arreglarem. Papereres arrencades, bancs destrossats... És una qüestió a la qual destinem molts diners que es podrien destinar a altres coses.

–També es destinen molts diners a neteja. Esteu satisfets amb la feina d’Urbaser?
–Si m’ho haguessis preguntat fa tres mesos et diria que no perquè va haver-hi problemes puntuals. Les desenes de queixes que reben els regidors de barri fan que detectem de seguida quan l’empresa està tenint algun problema i no ho fa bé. Però ara es fa la feina i, a més, fem una aposta extra amb els plans d’ocupació perquè un plus de neteja que doni aquesta qualitat no el veiem negatiu.

–Però això no ho hauria de fer l’empresa?
–No, perquè nosaltres complementem la neteja amb accions que no entren en el contracte amb Urbaser. Reforcem quan hi ha mercat, en zones amb més incivisme...

–Un projecte pioner és el de l’ADN dels gossos. Com va la implantació? Serà efectiu?
–Ja estem veient que serà efectiu. Hem detectat que estadísticament hi ha moltes menys defecacions al carrer. A més, ja tenim 1.300 gossos censats i amb la prova feta, i això ja és un èxit.

–La prova d’ADN és obligatòria, però també ho era censar els gossos i la gent no ho feia...
–Ara s’està treballant per detectar els que no estan censats i se’ls dóna 10 dies per censar-los, no se sanciona directament perquè no és l’objectiu. Encara s’estan fent proves, però aviat s’implementarà el funcionari públic, que agafarà mostres de les defecacions que es trobin al carrer i després se sancionarà. Al que no estigui censat se’l perseguirà.

–Parets va patir una onada de robatoris l’estiu passat i el compromís va ser ampliar a 28 la plantilla de la Policia.
–S’han anat fent els processos i ara ja hi ha 28 agents.

–Hi ha previsió d’ampliar-la?
–Potser no amb agents, però hi ha un programa interessant de la Policia Local d’agents de mobilitat que volem posar en marxa i que significaria més efectius, no com a agents de policia a l’ús, però sí treballant en àmbit de seguretat.

–Amb el nou cartipàs, has assumit Via Pública. Per què?
–Via Pública és una de les preocupacions més grans dels veïns. Amb el regidor Francesc Juzgado vam concretar una proposta per dimensionar més l’atenció als barris i per això s’ha reforçat l’Oficina Tècnica d’Incidències. Allò que vam implementar com a prova pilot està funcionant molt bé, perquè podem donar una resposta molt ràpida a les incidències i això és molt ben valorat per la ciutadania. Aquesta atenció estava en el gran àmbit de Territori, ara Juzgado se centrarà més en grans inversions i urbanisme i jo assumeixo Via Pública.

–Un altre projecte és el Consell de Parets. L’oposició ha criticat el fet que sigui l’alcalde qui tria directament els membres...
–Això no és cert. Ens vam fixar en el model aplicat a Sant Andreu, que el que busca són perfils de persones, no noms i cognoms: titulats superiors, homes o dones de la llar, aturats de llarga durada, directius, autònoms, treballadors... això és el que ha decidit l’alcalde, i a partir d’aquí molts veïns s’han ofert tenint en compte aquests perfils.

–I com es triaran les persones?
–És que potser no s’han de triar, potser només s’han de recollir les propostes fetes i constituir el consell. Hi ha àmbits en què demanarem que algú s’hi impliqui, com les AMPA o el Consell Industrial, perquè volem que sigui representatiu de la realitat del municipi.

–Un dels últims temes polèmics viscuts al ple és la constitució d’una comissió per investigar la regidora d’Ara Parets ERC, Kènia Domènech. T’hi sents còmode en aquest afer?
–Jo em sento incòmode amb el tarannà d’alguns grups del consistori. El dia del ple va ser un dia molt incòmode, perquè un ple no pot ser un circ amb gent que vingui a fer claca; perquè si es tracta de fer claca nosaltres en tenim molta. Però el fons és que el PDeCAT va presentar la proposta de fer una comissió per uns fets que considera molt greus i va informar tots els portaveus municipals. Un cop fet això, cadascú fa la seva anàlisi. Tot i ser incòmode, a mi el que no m’agrada és que hi hagi una doble vara de mesurar, perquè alguns estem injuriats i vilipendiats contínuament i no se’ns fa cap comissió d’investigació. Això és una proposta del PDeCAT i aquí el grup socialista ha estat un més...

–Però sou l’únic grup que hi ha donat suport. Us hi heu sentit forçats per ser socis de govern?
–No, no. Una comissió d’investigació que no diu què ha fet i que el que demana és que s’investigui és la millor manera d’aclarir les coses.

–Però sobre la vida personal...
–Jo he hagut de sentir sempre que els polítics som persones que, a banda de la vida política, han de tenir una vida personal exemplar. Se m’han qüestionat moltes coses de la meva vida personal i m’hagués sentit més còmode si m’haguessin fet una comissió d’investigació interna per preguntar-me si era veritat o no, però en lloc d’això se’m va fer un judici públic. És el tema de la doble vara de mesurar. Els jutges ens diuen que pràcticament no tenim dret a l’honor perquè som un càrrec electe. Si això és així a mi no m’agrada, però és per a tots.

–Quin serà el paper de l’Ajuntament en el referèndum?
–Nosaltres com a Ajuntament demanem l’opinió dels ciutadans en moltíssims processos participatius, per tant, saber l’opinió en qüestions d’identitat no em suposa cap problema. Però potser ens estem equivocant, perquè està bé preguntar però si el que surt és vinculant i es pot aplicar. Jo el que demano és que no ens facin cometre il·legalitats. No aconsegueixen resoldre-ho a les altes esferes, i ens traslladen els problemes als que estem a baix. El govern de l’Estat i el de la Generalitat s’estan demostrant incompetents en aquest àmbit i ara voldran que nosaltres els ho solucionem. Demanar l’opinió a la ciutadania sí, però sense que ens facin cometre il·legalitats.

–Però l’Ajuntament facilitarà la votació o no?
–Facilitarem tot el que estigui a les nostres mans perquè creiem en la participació. El que demanem és que no ens facin cometre il·legalitats perquè als que inhabilitaran serà a nosaltres.





lectures 706 lectures comentaris Cap comentari

publicitat



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

publicitat

publicitat





editorials 12.1.2018.
Un patrimoni de tots
Aquesta setmana els Mossos d’Esquadra feien pública la detenció de dos lladres que es dedicaven ...


publicitat



giny






Llegir +




publicitat






Rep els titulars per correu electrònic
   
Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.







logo
una empresa del grup
logo


diari digital associat a
acpg
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.
  • amb el suport de
logo

logo

logo