publicitat
  publicitat

Diari de Mollet i Baix Vallès

Dimarts, 16 de gener de 2018 14:22 h
Avui
13.1 º
H: 53.0 %
3.8 Km/h

publicitat


Lluís Salvadó
Secretari d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya

"Amb un nou Estat tenim l'oportunitat de reduir el frau fiscal a nivells dels països del nord d'Europa"

Lluís Salvadó (Sant Carles de la Ràpita, 1969) és des d’inicis de l’any passat l’encarregat de liderar la Hisenda pròpia, una estructura d’Estat clau. Dijous visitava la comarca per explicar el nou model d’implantació territorial de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), basat en una xarxa d’oficines que tindran una seu a Granollers a partir de l’1 setembre.
Divendres, 17.3.2017. 06:07 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant








etiqueta hisenda, independència,
–En quina fase estan els treballs per poder obrir l'oficina a Granollers?
–Estem redactant els projectes d'obres a les instal·lacions. A l'abril esperem tenir la llicència d'obres i executar-les per acabar-les a finals de juliol, per a l'agost instal·lar mobiliari i sistemes informàtics. A més, avui [dijous] ens reunim amb els treballadors de les oficines liquidadores dels registres de la propietat del Vallès Oriental per iniciar el procés de selecció de personal per a les oficines. A la comarca, n'hi ha 3 a Mollet i 7 a Granollers, que podrien formar part de l'equip de 15 persones que hi haurà a l'oficina de Granollers.

–Així, l'1 de setembre tindrem en marxa l'Oficina a la ciutat. Quins impostos gestionarà?
–S'hi farà la liquidació completa d'impostos cedits, com les transmissions patrimonials, els actes jurídics documentats i successions i donacions –que actualment parcialment es feia a les oficines liquidadores–, així com la recaptació executiva dels contribuents que tinguin deutes pendents amb l'administració –com ara sancions de trànsit, que fins ara gestionava l'Estat. A més, l'ATC gestionarà els impostos propis, alguns de nova creació.

–Quins són aquests impostos propis?
–Les comunitats autònomes tenim l'oportunitat d'anar-nos dotant d'impostos. Alguns d'ells porten temps aplicant-se, com els impostos sobre el joc –casinos, màquines escurabutxaques, bingos–, però hi ha un altre paquet d'impostos que la Generalitat ha anat aprovant des de 2012, com és el cas del de grans establiments comercials. Posteriorment, a l'anterior legislatura, es va dotar d'impostos com el de la taxa turística, el d'habitatges buits, el d'indústries contaminants, l'impost nuclear. I ara, el Parlament té en tramitació un grapat més dins la llei de mesures fiscals que, si tot va bé, s'aprovarà el 23 de març.

–El més conegut d'aquest darrer paquet és el de les begudes ensucrades.
–Sí, ha tingut certa notorietat perquè el govern de l'Estat està intentant desenvolupar-ne un similar. I també s'està aprovant un nou impost sobre l'impacte ambiental de la producció d'energia nuclear, un altre sobre els vehicles que generen emissions de CO2 i l'impost sobre actius no productius. Tot plegat conforma el paquet dels 10 impostos propis, alguns d'ells que ja gestionàvem i altres que gestionarem a partir de l'1 de juliol.

–Temeu que l'Estat pugui posar pals a les rodes a algun d'aquests impostos?
–L'Estat ha estat històricament molt actiu en els recursos al Tribunal Constitucional, i qualsevol impost que ha aprovat Catalunya ha acabat sent recorregut. De fet, ens van tombar l'impost nuclear i ens van interposar un plet per l'impost sobre grans establiments comercials. I els impostos que tenim en tramitació en aquests moments, hem treballat amb la màxima seguretat jurídica, hem intentat que l'articulat sigui el màxim de robust possible i, per tant, no pugui ser derogat per part del Constitucional. Ara bé, tot i els esforços perquè estiguin blindats jurídicament, el Constitucional és capaç de trobar alguna excusa. Esperem que no sigui el cas.

–I si és el cas? Quina és l'estratègia?
–L'administració tributària catalana té la funció d'aplicar els impostos vigents de la forma més eficient possible, i la nostra obligació sempre és fer complir el marc legal vigent... en un futur, esperem que aquest ens doti de plenes competències. Serem igual de rigorosos ara que en un futur. Per tant, si el Constitucional deroga un impost, no podrà ser aplicat. De la mateixa manera que l'aplicarem el dia que tinguem plenes competències.

–Aquest podria ser un possible escenari post-referèndum. Ja s'està preparat per a l'escenari d'una Hisenda pròpia?
–Estem preparats per créixer. L'1 de setembre passarem a ser una estructura amb 800 treballadors, amb 31 oficines –una presència territorial suficient per gestionar qualsevol impost-, amb un sistema informàtic molt més potent que l'actual que podrà gestionar grans impostos, com serà el de vehicles contaminants, i tindrem una capacitat de gestionar tot el cicle de recaptació de l'impost –fins fa poc, no érem capaços–. Per tant, l'ATC estarà preparada pel dia que el Parlament català ens doni retribucions de nous impostos.

–En aquest escenari futurible, caldrà esvair certs temors de la ciutadania sobre on hauran de pagar els seus impostos.
–Sí, però ara estem en una fase d'esgotar el recorregut autonòmic i la nostra obligació és gestionar aquest salt. A partir d'aquí, tothom és coneixedor que al setembre hi haurà un referèndum i si els ciutadans del nostre país prenen la decisió que Catalunya ha de ser un nou estat, evidentment això significarà una transformació profunda de la prestació de molts serveis de cara als contribuent. En aquell moment l'ATC haurà d'exercir els mecanismes de comunicació per transmetre'ls quines són les seves obligacions fiscals i quins són els procediments que han d'aplicar en una nova legalitat que, com l'actual, també hauran de complir. De moment, cal anar cremant etapes i hi ha una feina que és del país i, un cop guanyat el referèndum, obrirem una nova fase complexe i absolutament engrescadora.

–Aquesta fase serà possible sense un pacte amb l'Estat? Disposarem de les dades fiscals?
–El debat de les dades fiscals és apassionant… Tenim la sensació que la gent té la percepció que són úniques. De dades fiscals n'hi ha moltes, cada administració tributària té les seves. El que és únic és el cens i totes les administracions tributàries el compartim. Les dades fiscals és un conjunt d'informació que es va generant a través de l'històric o que el conjunt de les empreses van facilitant, i totes les administracions les utilitzem per ser més eficients en la lluita contra el frau. Ara bé, fa 20 anys no teníem tot aquest bagatge i igualment les administracions tributàries funcionaven. A l'administració catalana som experts en la implementació de nous impostos i, quan implementem el de begudes ensucrades, no disposem de totes les dades, i quan implementem el de vehicles contaminants necessitarem un cens de 4,5 milions de vehicles i tampoc disposarem de cap històric. Si el tens, molt millor. I si no, serà una mica més complicat però ho farem igualment i, de fet, ja hi estem entrenats, perquè, si una cosa ha fet el Parlament aquests darrers anys, és una gran creativitat en la creació de nous impostos. La nostra vocació és la del diàleg i el pacte, i ho intentarem.

–La polèmica sobre les declaracions de Santi Vidal els hi han fet mal?
–La ciutadania és prou intel·ligent com per interpretar que aquelles declaracions es van fer en un context de propaganda política i que, per tant, no crec que ningú li hagi donat cap tipus de credibilitat. Ara bé, l'Estat espanyol mai perd l'oportunitat per poder desautoritzar i desacreditar les administracions del nostre país. Els contribuents veuen que hem fet un esforç important per transformar l'ATC en una administració del segle XXI amb eines que ens permetin gestionar les bases de dades d'una manera més eficient.

–Vostès insisteixen que el sistema català serà més eficient en la lluita contra el frau. Per què?
–El combat del frau se sustenta en la creació de la moral fiscal d'un país, i per tenir-la cal una certa conscienciació per part del ciutadà que es crea al cap dels anys, sobretot construint confiança. El contribuent ha de percebre l'administració tributària com un organisme amb voluntat de cooperar i no pas en una lògica d'estricte policia. I també el ciutadà ha de confiar en les administracions públiques i, en la creació d'un nou país, tenim una bona oportunitat per construir aquesta confiança. Que es vegi que al govern no hi ha corrupció ni frau fiscal –com està passant amb el cas Palau o amb el vicepresident econòmic de l'Estat espanyol que fa poc va ser condemnat per 5,8 milions d'euros per frau fiscal–. Així, la moral fiscal va més enllà de l'administració tributària, però és la base i l'hem de construir entre tots. Els ciutadans votant i quan hi ha un polític corrupte, apartant-lo. I nosaltres construint una administració eficient. En una dècada tenim l'oportunitat de construir una moral fiscal més propera als països del nord d'Europa, que ens permeti reduir el frau fiscal al nivell d'aquests països, molt inferior al del conjunt de Catalunya i de l'Estat espanyol.

–Des del Departament d'Economia el que es ve a dir és que amb aquesta hisenda pròpia podríem garantir la societat del benestar.
–L'Estat espanyol té una paradoxa que venim denunciant, amb dos grans problemes: una elevada economia submergida –la mitjana dels països de la zona euro és del 12% i a l'Estat espanyol està per 18%, 6 punts que signifiquen 4.000 milions d'euros de menys ingressos anuals–, i un gran forat que és la manca de rigor en la programació dels beneficis fiscals; l'Estat respon a les pressions de certs lobbys i acaba gestionant els beneficis fiscals d'una forma molt laxa, com l'aprovació de l'IVA reduït dels espectacles taurins. L'Estat espanyol té impostos molt alts i recaptacions molt baixes, de manera que qui està dins del sistema té la sensació que paga molts impostos i hi ha molta gent que s'escapa. La solució per a nosaltres no es tracta de pujar els impostos sinó ser més rigorosos en la lluita contra el frau i en els beneficis fiscals.




lectures 590 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat



comentaris
item
#2
15 d'abril de 2017, 15.33 h

"... economia submergida –la mitjana dels països de la zona euro és del 12% i a l'Estat espanyol està per 18%, 6 punts que signifiquen 4.000 milions d'euros de menys ingressos anuals..." Economia submergida de Catalunya al voltant del 25% i uns 8000 millions d´euros que es calcula que Jordi Pujol se, n va emportar... Això es diu demagògia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

item
#1
17 de març de 2017, 18.24 h

bla bla bla... el que heu de fer es dir.li a Pujol que torni allò que va robar en 30 anys de mandat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

publicitat

publicitat





editorials 12.1.2018.
Un patrimoni de tots
Aquesta setmana els Mossos d’Esquadra feien pública la detenció de dos lladres que es dedicaven ...


publicitat



giny






Llegir +




publicitat






Rep els titulars per correu electrònic
   
Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.







logo
una empresa del grup
logo


diari digital associat a
acpg
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.
  • amb el suport de
logo

logo

logo