"El que més m'emociona són els aplaudiments de la gent"

- Operetta ha tingut un gran èxit.
- Sí, ha estat al Poliorama, al TNC i ara es farà una única sessió al Liceu. És possible que també anem a París.
- Ha tingut una gran acceptació?
- El director ja deia que seria un èxit, però des de dins no saps com sortirà.
- També ha estat premiada.
- El 22 de novembre va ser escollida Millor espectacle familiar dels premis Butaca.
- Damunt l'escenari en sou uns quants!
- És un espectacle coral amb 28 cantants i actors. Interpretem peces d'òpera sense instruments, que són la nostra veu.
- Ha estat complicada la coordinació?
- Cantar peces tan difícils en moviment requereix molt temps, en dos mesos no ho tens.
- Aquesta és la teva interpretació més important?
- Sí, tot i que l'any passat em va agafar Xicu Masó per Concert tempestiu, que es va interpretar a la temporada alta de Girona. Ell va ser professor meu a l'institut.
- Vas acabar els estudis fa molt?
- Als 23 anys, i ara en tinc 25. Vaig acabar a Londres i quan tornes ho tens més difícil. Marxes fora per completar els estudis i quan tornes sembla que ningú se'n recorda de tu. Però he tingut sort.
- Els musicals a Londres tenen més sortida?
- Londres és increïble. Aquí ara estan de moda, però són coses molt comercials.
- No parlaràs per Operetta?
- No, Operetta agrada tothom perquè és una cosa diferent, no comercial.
- T'han sortit altres coses?
- He arribat a la final del càsting de Follies, de Mario Gas, però finalment no m'ha agafat.
- Quin és el teu objectiu actual?
- Seguir treballant d'això.
- És un món dur?
- Sí, però tampoc se m'han caigut els anells quan he hagut de treballar d'altres coses.
- Què és el que més t'ha emocionat d'Operetta?
- Els aplaudiments de la gent i que es fiqui dreta quan acaba la funció. També veure la meva mare plorar d'emoció.