"La joieria ha canviat molt i té un peu a l'art i un altre al disseny"

- Què representa el diploma de Mestre Artesà?
- És el reconeixement màxim proposat per una institució pública. En el meu cas, la Massana.
- Dónes classes a l'escola.
- Sí, des dels 24 i prèviament havia estudiat allà. També tinc el meu taller i he escrit set llibres, tots de joieria, que s'han traduït a vuit idiomes i n'hi ha que porten moltes edicions.
- En quin idioma se't fa més estrany veure el teu llibre?
- Potser en grec.
- Hi ha una manera comú de fer joies arreu d'Europa?
- La classificació no es fa per països, sinó per escoles, que són les que marquen la manera de fer.
- Però no és una professió en la qual estudiï molta gent.
- No és gaire multitudinària. A Catalunya, cada any hi pot haver uns 100 estudiants.
- Es porta molt ser autodidacta?
- Sí, però no hi estic massa d'acord perquè primer t'has de formar.
- Quina és la moda actual en joies?
- No crec en les tendències, sinó en el treball. Un artesà busca una evolució personal, no seguir les modes. 
- Però es porta més l'or o la plata?
- No utilitzo només aquests materials, també la ceràmica, el vidre, el plàstic... tot aquell que em caigui a les mans.
- Et quedes amb les peces que tenen més valor per a tu?
- Sí, n'hi ha moltes que me les quedo perquè tenen un valor, altres perquè no es venen i les que la gent no comprèn.
- Et sents incomprès?
- No, faig allò que em ve de gust i, si no es ven, no passa res.
- Se segueix venent en moments de crisi?
- L'artesania ha canviat molt i té un peu a l'art i un altre al disseny. Tothom ha de saber quin és el mercat del seu producte.
- Es busca la peça única?
- Sí, cal buscar la diferència i veig alumnes que se'n surten molt bé.