Jordi Domènech
Membre del CAM i de l'Agrupació Ciclista de Parets
"Vaig tardar 11 dies en fer 1.301 quilòmetres en bicicleta"
Divendres es presenta la pel·lícula-documental del viatge d'aquest paretà fins a Finisterre
Divendres, 21.10.2011. 06:30 h
- Quan vas fer Parets-Finesterre en bicicleta?
- Vaig marxar el 20 d'agost d'aquest any.
- Quant vas tardar?
- 11 dies en fer 1.301 quilòmetres
- Ara presentes la pel·lícula-documental, qui et va gravar?
- Vaig sortir un cap de setmana perquè em poguessin acompanyar un troç la meva dona i el meu fill. És de llavors quan tinc les millors imatges.
- Després vas continuar tu sol?
- Sí, duia la càmera al casc.
- Què és el que més et va aportar el viatge?
- Per a mi el repte no era pedalar, sinó anar sol. Això em donava la llibertat de dormir on volia, però el handicap era que havia d'estar tot el dia enganxat a la bicicleta.
- On dormies?
- Em vaig adonar que la meva solució eren els càmpings perquè podia dormir, dutxar-me i deixar la bici.
- I fins arribar a aquesta conclusió?
- El primer dia vaig dormir a Agramunt, al pàrquing d'un hotel; el segon, a la plaça d'un poble d'Aragó, i el tercer, a casa d'uns amics de Navarra.
- Com et mirava la gent del poble en veure que dormies al carrer?
- Malament. A l'Aragó, els nanos encara jugaven a la plaça i jo escoltava: "¡Que vais a despertar al ciclista!".
- Tenies el recorregut marcat des de casa?
- Sí, però el vaig anar modificant segons els consells de la gent.
- Et vas trobar amb algun inconvenient?
- Quan em faltaven 22 quilòmetres per arribar, vaig caure i vaig trencar la bicicleta.
- I vas poder acabar el recorregut?
- El que més em va sorprendre és que no em vaig posar de mala llet. Vaig caminar vuit quilòmetres fins al proper poble i allà no ho vaig poder solucionar.
- Llavors vas tirar la tovallola?
- No, vaig caminar sis quilòmetres més fins a l'altre poble i allà un xicot em va ajudar a posar-li una cadena, que crec que era d'una moto d'aigua, i vaig poder arribar al destí, tot i que sense poder canviar de marxes.
- Finalment ho vas aconseguir.
- Per fer els últims 20 quilòmetres, vaig tardar tres hores, quan n'hauria tardat una.
- Vaig marxar el 20 d'agost d'aquest any.
- Quant vas tardar?
- 11 dies en fer 1.301 quilòmetres
- Ara presentes la pel·lícula-documental, qui et va gravar?
- Vaig sortir un cap de setmana perquè em poguessin acompanyar un troç la meva dona i el meu fill. És de llavors quan tinc les millors imatges.
- Després vas continuar tu sol?
- Sí, duia la càmera al casc.
- Què és el que més et va aportar el viatge?
- Per a mi el repte no era pedalar, sinó anar sol. Això em donava la llibertat de dormir on volia, però el handicap era que havia d'estar tot el dia enganxat a la bicicleta.
- On dormies?
- Em vaig adonar que la meva solució eren els càmpings perquè podia dormir, dutxar-me i deixar la bici.
- I fins arribar a aquesta conclusió?
- El primer dia vaig dormir a Agramunt, al pàrquing d'un hotel; el segon, a la plaça d'un poble d'Aragó, i el tercer, a casa d'uns amics de Navarra.
- Com et mirava la gent del poble en veure que dormies al carrer?
- Malament. A l'Aragó, els nanos encara jugaven a la plaça i jo escoltava: "¡Que vais a despertar al ciclista!".
- Tenies el recorregut marcat des de casa?
- Sí, però el vaig anar modificant segons els consells de la gent.
- Et vas trobar amb algun inconvenient?
- Quan em faltaven 22 quilòmetres per arribar, vaig caure i vaig trencar la bicicleta.
- I vas poder acabar el recorregut?
- El que més em va sorprendre és que no em vaig posar de mala llet. Vaig caminar vuit quilòmetres fins al proper poble i allà no ho vaig poder solucionar.
- Llavors vas tirar la tovallola?
- No, vaig caminar sis quilòmetres més fins a l'altre poble i allà un xicot em va ajudar a posar-li una cadena, que crec que era d'una moto d'aigua, i vaig poder arribar al destí, tot i que sense poder canviar de marxes.
- Finalment ho vas aconseguir.
- Per fer els últims 20 quilòmetres, vaig tardar tres hores, quan n'hauria tardat una.













