“Teníem clar que la matança a Utoya era un atac intern”

–Com vas conèixer la notícia?
–Una companya de feina em va avisar que hi havia hagut una primera explosió al centre d’Oslo, als edificis del Govern. Les informacions eren confuses i les primeres impressions que teníem tots era que l’atemptat tenia relació amb la presència de les tropes noruegues a l’Afganistan i Líbia. Dues hores després, quan comencem a conèixer l’atac contra el campament juvenil, va quedar clar que era un atac intern i no relacionat amb radicals islamistes o serveis secrets àrabs.
–Com ha reaccionat la societat noruega davant aquesta massacre?
–Aquesta és la primera ocasió en què els noruecs pateixen al seu ter-ritori una massacre com aquesta, llevat de la Segona Guerra Mundial. L’expresidenta socialdemòcrata Gro Harlem Hrundtland va encunyar una frase que va fer molta fortuna a la Noruega dels anys 70: “Ser bo és típicament noruec”. Era un parany intel·lectual, perquè el seu corol·lari era evident: “Ser típicament noruec és bo”. Anders [autor dels fets] era un noruec típic: educat i amable amb els veïns, de modals exquisits, treballador, cristià i conservador. Per a la majoria dels noruecs, descobrir que aquests paràmetres poden produir aquest resultat ha estat traumàtic.
–I com s’hi enfronten?
–Ara hi ha un sentiment d’unitat nacional molt elevat i una certa rancúnia contra la segona força política del país, el Fremskrittspartiet (partit del Progrés: FrP) en el qual Anders havia militat 7 anys i havia arribat a ser un dirigent local de les seves joventuts. És fa difícil saber com afectarà a les properes eleccions locals i regionals d’aquí a dos mesos.
–Coneixies alguna de les víctimes?
–No personalment. A l’Illa d’Utoya hi havia un grup de nois i noies de Fredrikstad i Sarpsborg. Una d’elles va resultar ferida, però ha sobreviscut afortunadament.
–Quina visió creus que tenen els noruecs dels immigrants?
–El FrP és un partit ultradretà i antiislamista que fa un discurs populista molt rendible electoralment. Hi ha relativament poca immigració i la majoria dels immigrants som europeus. Però els de religió musulmana són potser més visibles. Noruega té una població molt petita (menys habitants que Catalunya) i els immigrants són necessaris com a força de treball.
–Es percep, però, algun conflicte?
–Els noruecs són profundament religiosos, rígidament protestants i el contacte directe amb persones tant religioses com ells, però que professen una fe diferent, és un xoc cultural que no acaben de pair. Però el conflicte real és de classe social. Els noruecs ètnics tenen un poder adquisitiu molt elevat, al contrari que els nouvinguts, musulmans o no. Els protestants acostumen a vincular la pobresa amb el pecat…