"A l'inici de la lliga teniem molta por"

Dos ascensos i mig en tres anys. Joan Ollé i Sedor (Mollet del Vallès, 1961) està vivint l'etapa més gloriosa de tota la història del Club Atlètic Mollet. Assegura no recordar cap época semblant a l'actual després de tants anys a l'entitat. Ollé està vinculat a l'atletisme molletà des dels 16 anys, primer com a atleta especialista en llançaments -assegura que era dels dolents- i després com a president. A principis de la década va agafar les regnes del CAM. Des de llavors, les coses han canviat molt.

-Ha arribat a les meves orelles que has comés un delicte aquest any; ets culpable de la gran temporada del CAM. Cert?

- Bé, he format part (riu). Jo sol no hagués fet res.

-Sempre has assegurat que el CAM és un club humil, que se sustenta en els valors del treball i de l'esforç, però ara s'està fent un nom al territori. Trobes que esteu traient el cap entre els grans de l'atletisme català?

-Jo dic que s'ha de ser humils pel que representa l'atletisme com a esport. No és una pràctica que mogui masses d'espectadors ni de diners com al futbol. I més nosaltres, que som d'una ciutat petita. Crec que sí que estem traient el cap entre els més forts, sobretot perquè mentre nosaltres ascendíem la resta de clubs es mantenien o baixaven. Diguem que el nivell ha anat disminuïnt poc a poc i això ens ha afavorit.

-De tercera a segona, de segona a primera i de primera gairebé a nacional. Recordes res similar des de que formes part del CAM?

-No, mai. Històricament vam estar a una primera divisió, però no tenia res a veure amb la categoria on hem competit aquest any. Això és un fet històric molt difícil de superar en qualsevol àmbit de l'esport.

-I pel club és difícil?

-Sí, però pensa que tenim un punt fort que és el fet de posseïr una bona base. La base és el que ens està fent creixer. Són els entrenadors els grans culpables dels éxits, no jo.

-Isaac Paradas, Albert Raga, Toni Franco, Marcos Venteo, José Prieto, Íngrid Andrés, Jarick Guzmán... Alguns noms que han portat el nom de Mollet del Vallés i del CAM ben alt i ben lluny a campionats de Catalunya, d’Espanya o del món, fins i tot. Et quedes amb algun en especial?

-En absolut. És un conjunt tot. L'atletisme és un esport individual, això està clar, però el que hem aconseguit ha sigut fer club, formar una pinya al voltant de tot. S'han ajuntat gent que volia anar en grup, tots junts. I a partir d'aquí han sortit coses maques. Per tant, quedar-se amb un o dos només no seria correcte perquè no es reconeixeria el mèrit del planter.

-Sens dubte, el repte de l’any estava en la disputa de la lliga 1a divisió catalana. Totes les expectatives superades: permanència i, com a premi, disputa de les fases d’ascens a nacional. Per treure’s el barret!

-Assolir la permanència era l'objectiu bàsic. I aqui els atletes, entrenadors, pares, mares i demés van donar-ho tot per complir.

-Cóm recordes els dies i setmanes previs a l'inici de la lliga? Cóm va ser la preparació?

-La veritat és que teniem molta por, intentàvem evitar lesions.

-Per què?

-Sempre ens passa que en un encontre se't lesiona algú i quan tens a un competidor que acostuma a fer primeres posicions en una prova ho perds tot. I més que res també era el fet de poder estar tots, de que tothom assistís a les competicions. No som com els clubs de futbol que sempre tenen a tots els jugadors disponibles.

-Voldria destacar aquí un nom: José Ángel Quintanal. No va poder participar a la pista en l’històrica jornada a les pistes del Tub de Granollers i aquell dia va esdevenir un referent. Per quin motiu?

-El Jose Ángel es va lesionar entrenant, cosa molt frustrant. A més, ell és frustrava molt més perque sempre fa podis. Portava una preparació molt bona, com per competir a campionats d'Espanya i d'Europa, però al final els entrenadors van haver de jugar al tetris per tapar la seva absència.

-I tota la tasca que el CAM ha fet ha estat reconeguda per la ciutat. Albert Raga, millor esportista masculí del 2011 i l’entitat es va endur un premi al foment dels valors esportius... Fins a quin punt és important que el municipi distingueixi a un club, com tu dius, tan humil i treballador?

-És importantíssim. Sempre intentem col·laborar en tot el que es pugui amb el poble per poder captar els màxims atletes possibles. A nosaltres ens costa agafar gent nova, que vulgui formar part del CAM. I que se'ns reconegui els nostres mèrits ens ajuda per aquesta mancança en l'apartat de màrketing.

-El futur es presenta esperançador després d’aquest gloriós any. Què espera Joan Ollé pel pròxim any?

-Ens hem de mantenir a primera i continuar fent club com hem fet aquest any. No crec que l'any que ve pugem a nacional perque encara ens queda una mica gran. De fet, no seria bo pel club. Hem d'anar poc a poc, cada cop aspirant a més, però de moment competir a primera és molt digne i molt bo per l'entitat.

-Per acabar voldria recuperar la pregunta anterior. Després de cometre el delicte, s'espera sanció?

- (riu) Puc dir-te que la junta m'ha reescollit en el meu càrrec com a president. Hi seré sis anys més i seguirem treballant com fins ara hem fet.