"Ja em toca alguna medalla al campionat d'Espanya absolut"

-Balanç final de temporada: cinc ors, una plata i un bronze. En total, set medalles. És aquest el teu millor any des que practiques taekwondo?
-Sí, totalment. L'any passat també va ser bastant bo, però vaig faltar a alguns campionats com l'universitari o el de Banyoles, que no el vaig disputar per anar a l'Open internacional d'Alemanya. Allà vaig caure al primer combat contra un lluitador grec.

-Què hauries contestat si t'haguessin dit al setembre que guanyaries tantes medalles?
-Partint del que havia fet l'any anterior ho hagués signat, perque va ser força bo. Malgrat tot, no he acabat de complir les expectatives.

 -Per què?
-Perquè m'hauria agradat haver aconseguit alguna medalla al campionat nacional absolut i el bronze de l'universitari d'Espanya em va saber a poc, tenint en compte que al noi que em va eliminar a semifinals l'havia guanyat anteriorment.

-Bé, una altra cara positiva d'aquest any no són només les medalles, sinó que a priori et queden molts anys en aquest món.
-Si em respecten les lesions i no sorgeixen altres imprevistos podré fer com el meu company Emilio de Toro, que amb 35 anys encara està competint.

-Diries que Emilio és el mirall on et fixes?
-No només l'Emilio, sinó també el seu germà David i en Sergio Zaera. Tots tres són lluitadors que ja brillaven als campionats de Catalunya quan jo tenia 15 anys.

-Parlem d'aquest any. Comença amb un canvi important, en el qual deixes el teu gimnàs de tota la vida per entrar a formar part d'Hermanos Argudo, dels millors de Catalunya. Cóm es dóna aquest canvi?
-Vaig moure'm perquè els entrenaments es feien més tard i perquè a nivell competitiu hi havia més gent, sobretot de la meva edat i del meu pes. Això, al Cho do kwan, no ho tenia. L'assessorament que em va donar el que abans era el meu mestre, en Sergio Zaera, va ser decisiu en aquest aspecte.

-I com van ser els primers dies a la teva nova casa?
-Els companys em van acollir molt bé, allà som una gran família. I recordo que els entrenaments de pretemporada van ser duríssims. De fet, un company va vomitar després d'acabar-ne un.

-Primera parada de l'any, l'Open Nacional de Marina d'Or. Primera medalla d'or. Un inici prometedor.
-Sí. La idea era preparar el Trofeu Generalitat que es disputava la setmana següent, en el qual vaig quedar segon després de perdre la final contra un competidor que està becat al CAR. Tot i això, vaig sortir força content entre altres coses perque la meva mare va estar allà. Era el segon cop que em veia competir ja que quan va venir a veure'm per primera vegada, als 12 anys, vaig endur-me tal pallissa que no va tornar mai més.

-Quina és la medalla que més treball et va costar aconseguir?
-La de bronze a nivell nacional universitari. Potser perquè és la primera medalla que aconsegueixo en un campionat d'Espanya important.

-Amb quin combat et quedaries?
-Amb la final del campionat de Catalunya absolut. Anava perdent de dos punts i vaig poder puntuar-ne tres gràcies a una acció de neryo chagui a la cara. Vaig mantenir la diferència i l'or va ser meu.

-Per últim, l'any que ve aspires a repetir resultats?
-Alguna medalla podrà caure, però les set d'aquest any serà complicat repetir-les. Espero almenys poder treure alguna al campionat d'Espanya absolut, que ja em toca després d'anar-hi dos cops i no aconseguir-la.