"Vull saber què és tenir un dissabte de festa"

- Et jubiles després de 40 anys portant la Xurreria.
- Sí, pel març va fer 40 anys.
- És un negoci que va passar de generació en generació?
- Sí, la xurreria té més de 80 anys d'història, d'abans de la guerra. L'avi de la meva dona tenia una xurreria ambulant. Després, els meus sogres ja van agafar l'actual local, però només la meitat.
- I quan es va obrir el frankfurt?
- L'any '71, quan hi vaig començar a treballar. Vaig estar 20 anys amb el meu sogre i quan es va jubilar, ens vam quedar al capdavant del negoci amb el meu cunyat, que ara se l'ha quedat.
- Et va fer pena el comiat?
- El dia que vaig tancar les portes per última vegada vaig plorar. 
- T'emportes un bon record?
- És una feina que m'ha agradat molt, però he considerat que vull guanyar en qualitat de vida i estar amb la família. Vull saber què és tenir un dissabte de festa.
- Un bar són moltes hores...
- Sí, però no ha estat una esclavitud perquè hem fet molts amics.
- Dedueixo que la família tenia més ganes que tu que et jubilessis.
- Sí. No he pogut gaudir dels fills perquè quan ells tenien un dia de festa, jo treballava i al revés. Ara tinc una néta i m'he adonat què em vaig perdre amb els fills.
- Què és el que més anyoraràs?
- Les xerrades amb els culés. Jo sempre he estat molt optimista i venien i jo els animava.
- Els merengues també entraven?
- Sí, tinc amics del Madrid i també de l'Espanyol. No he tingut enemics.
- Continuaràs visitant la xurre?
- Sí, però ja com a client.