Marcel Comas
Director de la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles
"El conte és un homentatge a la Lolita, que va estar 19 anys a la biblioteca"
L'equipament celebra dissabte la festa grossa en commemoració als 30 anys
Divendres, 29.4.2011. 06:45 h
- Martorelles ja fa 30 anys que té una biblioteca.
-Sí, la inauguració va ser el 20 d'abril de 1981, però com que queia en Setmana Santa, farem la festa més gran el dia 30. Acabaven de començar els Ajuntaments democràtics i Martorelles va ser bastant pionera. La gent ha d'estar contenta.
- Com ha evolucionat l'equipament?
- Un dels canvis principals és l'ubicació, el 1995. Tant el primer edifici com aquest havien estat els parvularis.
- No sempre s'ha dit Montserrat Roig.
- No, abans portava el nom d'una mestra de parvulari, la Francesca Serrado, però es va canviar el 2007, en el moment en què es va integrar a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació.
- Des de quan hi treballes?
- Des de 2009. Tot i que sóc de Montmeló, havia anat al parvulari a Martorelles.
- Ja havies treballat a altres biblioteques?
- Havia fet alguna substitució, fins que em vaig treure la plaça.
- Així que ja tenies un interès...
- M'agrada el món de la cultura i vaig estudiar Humanitats i, després, Documentació.
- Deus estar al dia de les novetats literaries?
- Sí, i la feina també et permet redescobrir clàssics. A més, intercanvies opinions.
- Una biblioteca per a tothom.
- L'hora del conte funciona molt bé, pero també les tertúlies per als adults.
- Però et declines per a les activitats infantils o per a les dirigides als més grans?
- Abans, potser per les d'adults, però com que seré pare, ara també per a les infantils.
- Has fet un conte.
- Sí, juntament amb la meva companya de feina, l'Alena. És un homenatge a la Lolita, que va estar 19 anys a la biblioteca.
- Què ofereix?
- Seguim la línia d'una col·lecció de contes que es van publicar a Martorelles i que expliquen la història del municipi.
- Com era la Lolita?
- Tothom em té el record, ja sigui explicant contes o ajudant a fer els deures. Destacaria la seva generositat.
- Tu també expliques contes?
- Encara no m'he llençat, però em temo que em tocarà aviat, encara que només sigui dins l'àmbit familiar.
-Sí, la inauguració va ser el 20 d'abril de 1981, però com que queia en Setmana Santa, farem la festa més gran el dia 30. Acabaven de començar els Ajuntaments democràtics i Martorelles va ser bastant pionera. La gent ha d'estar contenta.
- Com ha evolucionat l'equipament?
- Un dels canvis principals és l'ubicació, el 1995. Tant el primer edifici com aquest havien estat els parvularis.
- No sempre s'ha dit Montserrat Roig.
- No, abans portava el nom d'una mestra de parvulari, la Francesca Serrado, però es va canviar el 2007, en el moment en què es va integrar a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació.
- Des de quan hi treballes?
- Des de 2009. Tot i que sóc de Montmeló, havia anat al parvulari a Martorelles.
- Ja havies treballat a altres biblioteques?
- Havia fet alguna substitució, fins que em vaig treure la plaça.
- Així que ja tenies un interès...
- M'agrada el món de la cultura i vaig estudiar Humanitats i, després, Documentació.
- Deus estar al dia de les novetats literaries?
- Sí, i la feina també et permet redescobrir clàssics. A més, intercanvies opinions.
- Una biblioteca per a tothom.
- L'hora del conte funciona molt bé, pero també les tertúlies per als adults.
- Però et declines per a les activitats infantils o per a les dirigides als més grans?
- Abans, potser per les d'adults, però com que seré pare, ara també per a les infantils.
- Has fet un conte.
- Sí, juntament amb la meva companya de feina, l'Alena. És un homenatge a la Lolita, que va estar 19 anys a la biblioteca.
- Què ofereix?
- Seguim la línia d'una col·lecció de contes que es van publicar a Martorelles i que expliquen la història del municipi.
- Com era la Lolita?
- Tothom em té el record, ja sigui explicant contes o ajudant a fer els deures. Destacaria la seva generositat.
- Tu també expliques contes?
- Encara no m'he llençat, però em temo que em tocarà aviat, encara que només sigui dins l'àmbit familiar.













