“Les irmandades sorgeixen en defensa de la terra”

–Galícia, terra d’emigrants.
–Sí, i des de fora han impulsat, per exemple, l’estatut i l’himne gallec.
– Ha estat una terra castigada?
–Molt més que d’altres. Per exemple, Franco va preferir afavorir el cotó català que el lli gallec.
–Tu vas néixer a Catalunya?
–Sí. Els meus avantpassats havien emigrat des de sempre, però tornaven a Galícia per tenir els fills, excepte els meus pares, que em van tenir a Catalunya.
–Ets més català o gallec?
–Em sento català i defenso Catalunya, però sentimentalment sóc més gallec.
–Com va rebre Mollet els gallecs?
–Els insultaven, com a tots els immigrants que arribaven. Ja al Segle d’Or, la literatura espanyola els tractava molt malament: les gallegues sempre eren les prostitutes.
–Això ha canviat?
–Catalunya mai havia tingut tanta força nacionalista com ara i, en part, és gràcies als nous catalans, com diu Francesc Candel.
–Va ser difícil crear la Irmandade?
–Va ser el segon centre gallec a Catalunya. A Franco no li agradaven els nacionalismes i dir-se a Nosa Galiza era un punt en contra.
–Per què aquesta implicació amb l’entitat si vius al Prat?
–Perquè és una irmandade. Jo faig una diferènciació al llibre entre irmandades, agrupacions culturals i centres. Les irmandades surten dels grups Nós als anys 20 a Galícia, en defensa de la llengua. A més, la presidenta [Isabel Ares] és un tractor que tira de l’entitat. Vaig deixar el Centre de Barcelona per venir aquí.
–Les irmandades tenen un caire més nacionalista?
–No són nacionalistes ni no nacionalistes perquè són apolítiques. Sorgeixen més en el sentit de defensa de la terra, la llengua i la cultura.
–Com està la situació de les entitats gallegues?
–Jo els hi veig futur. Amb tot, els gallecs ens hem d’unir. Les associacions de Mollet i la Llagosta tenen raó de ser, però n’hi ha d’altres que no, per exemple on n’hi ha més d’una en tres parades de metro.
–Què trobarà el lector en el llibre?
–Tot i que es diu Irmandade a Nosa Galiza, no parla només d’aquesta entitat. No és el típic llibre que acostuma a fer una associació sobre què bé que ho fa i què bons són els membres de la junta, sinó que tracta dels gallecs des que van arribar.
–Així no només de Mollet?
––No, d’arreu de Catalunya. També inclou perquè han de marxar i perquè vénen aquí, i apareixen personatges històrics i fotografies inèdites.
–En quin idioma està?
–En castellà, perquè tothom el pugui entendre. Tinc altres llibres en català i en gallec, però quan es van distribuir a Montevideo [Uruguai], no l’entenien.
–Aquest també sortirà de l’Estat?
–Hi ha 475 entitats gallegues a tot el món i preveiem que arribarà gairebé a tot arreu.
–Amb què se senten més orgullos els gallecs de Mollet?
–Amb l’escultura de la poeta Rosalía de Castro, a la plaça de Padrón. A més, la seu és al carrer Castelao, polític i escriptor gallec. Tothom se’n recorda de la nostra adreça.