Comptar moneda a moneda
La situació econòmica i social actual ha fet que moltes famílies s’hagin estret el cinturó i s’hi mirin molt més a l’hora de gastar. A les llars, les despeses s’analitzen rebut a rebut i, cada cop més, la ciutania es desprèn de serveis i compres supèrflues. Aquest gest, també l’ha de fer l’administració local que, tot i haver començat a prendre mesures en els darrers anys, encara no ha endegat un estudi rigurós i sever que permeti optimitzar els recursos i, per tant, gestionar millor el diner públic. Davant l’aprovació d’ordenances fiscals de la majoria d’ajuntaments, cal reconèixer la moderació en els increments, però també caldrà veure com els consistoris miren de mantenir serveis i qualitat amb un finançament insuficient. L’única manera de no acabar fent malabars és fer una aposta ferma per l’eficiència i eficàcia en la gestió dels recursos. No fer-ho seria una irresponsabilitat; com també ho és demanar la congelació d’impostos sense poder assegurar que, d’aquesta manera, el benestar de la ciutadania es podrà mantenir.
Tweet














