Daniel Vilardell /
Trist aniversari
Al 2012 en Vicenç i na Marinette celebren 30 anys, però si més no, per la seva gran diada, no es van moure del hall de l’Ajuntament. Immòbils, han vist les anades i vingudes del cos governatiu de la ciutat cada dia, i no han pogut evitar caure en l’estol de desgràcies que segueix a l’alcalde per allà on passa. La Colla Gegantera, per manca de diners no va poder realitzar la trobada amb el munt de colles convidades a la ciutat. Però aquí no rau el conflicte, el problema és la paraula. L’Ajuntament no ha parat de donar llargues a la colla i esperonar a fer la festa sense tenir en compte que no s’ho podien permetre, i ho podrien haver dit per fer els esforços necessaris per dur a terme la festa. Però és l’alcalde algú hàbil per parlar de fer esforços? Els geganters, com afectats igual per les conseqüències de la crisi del capitalisme, som ben conscients que en aquests moments hi ha despeses prioritàries, però no és això el que critiquem. Rebutgem el tracte de l’Ajuntament, el mateix que a tantes altres entitats molesta, que es basa en la concepció que les associacions els hi deuen quelcom als membres del consistori. Sota el meu parer, és el govern el que té molt a deure al conjunt de persones que dediquem part del nostre temps lliure a dinamitzar la societat des del cantó que sigui formant associacions culturals, solidàries, esportives, etc.
En Vicenç i na Marinette, amb tota la humilitat que cal salvant les distàncies, se sumen als aturats, afectats per la hipoteca, etc. que han vist com la perversió d’una classe burgesa amb el suport de les grans corporacions i la banca, d’una classe política corrupte i desinteressada pels problemes de la societat, van mica en mica carregant-se les claus que ens identificaven com a poble.














