Josep Poblador / President de l’Associació Alb-Bosc de Mollet del Vallès

Serveis als discapacitats

Dijous, 26.1.2012. 19:30 h

carregant

Al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual sempre se’ls ha posat a sobre l’etiqueta dels més desfavorits. No hi estic d’acord. Crec que és dels més amparats; primer per la família més propera, segon pels cuidadors i, un cop són adults, per les institucions com llars tutelars i residències assistides. Un fill, filla, germà… és per a tota la vida i seran valorats per sol·licitar diferents ajuts: per accedir a una pensió, per demanar la Llei de Dependència, per sol·licitar transport adaptat, etc.
Per exemple, es valoren per demanar una plaça a un Centre Ocupacional, per un Centre Especial de Treball o per un Centre d’Atenció Diurna. Tots aquests són processos amb molta paperassa, llargs en el temps i es decideix el resultat en menys de 15 minuts. A moltes famílies, si no estan ben assessorades, tots aquests tràmits els produeix una gran angoixa, per la quantitat d’informes i documents que es demanen, i no parlem de la mateixa pesona a valorar que no entén perquè.
Una de les valoracions és el grau de mobilitat, al qual es vincula el transport adaptat que gestiona el Consell Comarcal del Vallès Oriental. De centres ocupacionals, de treball o d’atenció diurna no n’hi ha a totes les poblacions, al Baix Vallès només n’hi ha a Montmeló i Mollet, i han de donar servei a 20 poblacions, incloses les del Vallès Occidental. Des del Consell Comarcal, organisme públic, es va avisar a les famílies dos dies abans de les vacances de Nadal (54 usuaris del Centre Ocupacional i 12 del CAD) que per a 2012 la quota augmenta un 100% per pèrdues considerables amb les concessionàries de transport. A més que els conductors canvien sovint, fallen també els autocars adaptats i les rutes que, per reduir costos, s’han allargat i són de més d’una hora a vegades per només 15 quilòmetres o per dins de Mollet. Si s’apliquen les noves tarifes el preu final seria un insult per a les famílies que han de pagar mensualment un 200% més d’augment del cost actual.
Ja se sap que en temps de crisi econòmica hem d’aportar tots una mica al calaix comú però que s’ho apliquin també els diputats del Parlament de Catalunya, que gasten entre 20.000 i 30.000 euros en dietes de transport, que no són famosos del món del cor que són assetjats al transport públic!