Pau Gaitán Martínez / Mestre. Departament d'Ensenyament.
La vida al marge dels pactes
Són molts els que es rasguen les vestidures davant del pacte entre el PSC i el PP aquí a Parets. Ho consideren una aberrant, una manca d’ideologia, si es vol. No se les van rasgar quan Nova Opció Per Parets no va ser convidada a la mesa de negociació pels pressupostos, o quan CiU accedia a pactar amb el PSC a canvi de l’alcaldia.
El que jo em pregunto és, davant de tot això, quin pes juguem els ciutadans? Molts estem farts d’aquestes picabaralles a l’ajuntament, de la tradicional tensió entre PSC i NOPP, que no deixa de ser un problema personalista entre ambdues bandes. La gent del carrer, la que no combrega amb cap partit polític i només frissa per sortir d’aquesta maleïda situació de crisi en la que estem ficats està farta dels jocs de mans de la classe política, i sense pertànyer a cap mena de col•lectiu d’Indignats, està totalment en contra que es retalli en cultura i mitjans de comunicació, estàndards de que hem esdevingut un municipi amb caràcter propi i fort. No volem perdre cap dels drets que han costat tant guanyar. I tenim clar que volem un govern on es tinguin en compte totes les veus, sigui quin sigui el nombre de regidors i la tendència política que tinguin.
Poder és en aquests moments de desconfiança en la raça política on als partits municipals els hi toca estar més a prop que mai dels ciutadans, demostrar que es poden arribar a enteses que ara ens semblen utòpiques, deixant de banda els problemes personals. Poder els polítics han de demostrar que hi ha vida al marge dels pactes i dels partits als quals pertanyin, i que cadascú d’ells recordin el perquè un dia van decidir treballar pel bé del municipi.














